Sort organitza un sopar amb estofat de burro català per promocionar-ne el consum


Sort.- 

L'associació gastronòmica La Xicoia de Sort (Pallars Sobirà), ha organitzat un sopar per dissabte que ve al municipi en què el plat principal serà l'estofat de burro català amb l'objectiu de "promocionar-ne el consum".

El vicepresident de La Xicoia, Jaume Mora, ha explicat que "actualment queden uns 300 exemplars de burro català i els que estan destinats a la reproducció estan protegits, però la resta pot destinar-se a consum humà".

500 comensals

En el sopar organitzat per a aquest dissabte es consumiran dos mascles que van ser sacrificats ahir per iniciar demà la seva preparació culinària, i a més de l'estofat de burro se serviran llonganisses macerades en oli. Jaume Mora ha explicat que "la carn del burro és semblant a la del cavall, però una mica més dolça".

Els organitzadors esperen uns 500 comensals per al sopar de dissabte, que se celebrarà al pavelló Els Til·lers de Sort. Mora ha manifestat que espera que la iniciativa sigui un èxit perquè tingui continuïtat i es pugui instaurar la festa del ruc.

Font: EFE

31-01-2007


Opinions dels usuaris sobre aquesta notícia:

Opinió de l'usuari: MENJO DE TOT, PERÒ EM COSTARÀ MOLT DE MENJAR BURRO, CATALÀ O CASTELLÀ. BON PROFIT
ARGENTINA, 02/02/2007


Opinió de l'usuari: i perque no? sempre s'ha menjat ruc aixo no es una cosa nova. mentre que l'animal no pateixi, quina diferencia hi ha de menjar ruc, vaca, bou, gallina, conill, enciam, etc..
lo noi, 02/02/2007


Opinió de l'usuari: el ruc està protegit??si es així, penjeume en aquesta web la normativa, ja que la busco i no la trobo.gràcies
Juan Valenzu, 03/02/2007


Opinió de l'usuari: Juan Valenzu: Aquí trobarás legislació sobre el tema: http://www.rac.uab.es/legislacio/racleg.htm
Absurd Diari, 03/02/2007


Opinió de l'usuari: EL BURRO CATALÀ NO ES MENJA En referència a algunes noticies aparegudes darrerament als mitjans de comunicació, l’associació per al foment de la raça asinina catalana (A.F.R.A.C.), voldria fer algunes puntualitzacions. Els burros que es mengen al poble de Sort no són de raça catalana i per tant, no estan inscrits al llibre de registre genealògic ni reconeguts com a tals. L’associació A.F.R.A.C., amb més de vint-i-cinc anys treballant per a la recuperació de la raça i els seus ramaders, dedicats a tan noble causa (la de conservar un patrimoni genètic i cultural), en cap cas té la seva finalitat, en la producció de carn per al consum humà. L’ase català forma part de la nostra història i fou un veritable motor econòmic d’algunes comarques, on tenia una funció molt específica i durant molts anys sobrevisqué al costat de l’home en els sistemes tradicionals de l’agricultura. La funció que aquests animals tenen avui en dia, òbviament no és la mateixa, però mai la seva raó de ser és convertir-se en hamburguesa. El burro català es un animal noble, de mirada penetrant, un ésser sensible que els seus propietaris admiren i estimen. Malgrat la tradició del Pallars de menjar carn d’ase, el burro català i la seva associació L’A.F.R.A.C., no tenen res a veure amb la iniciativa, per altre banda totalment lícita, del col•lectiu Xicoia de servir carn de ruc, que no de burro català, als seus comensals. David Ferràndez Cañadell, membre de l’ A.F.R.A.C.
david, 03/02/2007


Opinió de l'usuari: Pobre guarà!Hem passat del proteccionis-me a menjar-lo.En un país del 1er.món,on tením les necesitats alimentàries cober- tes,ès de bojos fer-lo servir d'aliment. Què pensaràn els nostres veïns sobre el tema?...Icona nacional? Conservacionìs- me?Estimació als animals? Missatge sub- til (rucs)? Finalment per caure en l'ar- gument primitiu de criar per menjar.M'A- VERGONYES-HO.
antònia, 04/02/2007


Opinió de l'usuari: Espero que una festa així resulti rentable i així es repetira sovint i la cria de rucs podra ajudar algun ramader a treure més profit del seu esforç, molt bé pels patrocinadors. (FDNC fundacio per a la defensa de la nació catalana)
juan, 06/02/2007


Opinió de l'usuari: EL RUNRÚN (QUIM MONZÓ) - BURROS El sábado se celebró en Sort la Festa del Ruc. Los asistentes se comieron dos burros, en forma de estofado y longaniza. A la cena (preparada por la sociedad gastronómica La Xicoia) asistieron cuatrocientas personas. La organizan desde hace más de diez años, pero en esta ocasión han cambiado el lugar de encuentro: de Llessui han pasado a Sort. En la edición digital de La Vanguardia, el vicepresidente de la Xicoia resaltaba las cualidades de la carne de burro, «cuyo sabor es similar a la del caballo, pero un poco más dulce». Explicaba también que, mezclada con la de cerdo, da unas longanizas sabrosas. Pero -ay- en los últimos tiempos el burro ha ido ocupando un lugar en la simbología catalana (hecho que incluso ha merecido un sermón del mismísimo Jordi Pujol). Ese lugar simbólico ha hecho que - tras diez años sin que nadie reparase en la cita gastronómica del Pallars - de repente muchos ojos se hayan posado en ella. De entre todos esos ojos, cabe destacar los de Ecologistes en Acció y Asociación Defensa Derechos Animales (tal cual: sin artículos ni preposiciones), que han emitido un comunicado diciendo que comer burro en una fiesta gastronómica es «triste, esperpéntico y lamentable», que «en estos momentos hay trescientos burros catalanes protegidos, un símbolo de Catalunya, un símbolo identitario de un animal que durante siglos ha sido el compañero de trabajo del hombre» y que «creemos que a ningún país civilizado y europeo se le ocurriría promover una iniciativa de estas características». El comunicado es un ejemplo claro de la empanada mental de muchas supuestas almas bondadosas. Ecologistes en Acció y Asociación Defensa Derechos Animales hacen trampa cuando hablan de burros protegidos en relación con los de Sort. Porque los que se comieron allí no eran guarans sino de raza común. Eran machos, además, ya que - aun siendo comunes - las burras sí estan protegidas, para facilitar la reproducción. De la bondad de estas citas gastronómicas habla La Xicoia: hace diez años, cuando esas comidas empezaron a celebrarse, sólo una granja pallaresa se dedicaba a la cría de esos animales, y una década después ya son diez, lo que demuestra que contribuye al mantenimiento de la especie. Y las «almas bondadosas» vuelven a hacer trampa cuando dicen que «a ningún país civilizado y europeo se le ocurriría promover una iniciativa de estas características». Recuerdo que una mañana de abril de hace catorce años paseaba por la ciudad italiana de Asti. Entré en un mercado a curiosear. En un puesto de carnicería vi longanizas de burro y me interesé por ellas. Como le comenté al propietario que nunca las había probado, me regaló una, y no hubo forma de que quisiera cobrarme. Simplemente a la plancha, estaba rica-rica. A veces como carne de caballo o de potro, que compro en la carnicería Xavier, de Santa Caterina. Hoy, en mercados y restaurantes encuentras también carne de avestruz y de canguro (amén de gusanos y escorpiones, en Petrás de la Boquería). Con ese panorama, ¿la de burro no se va a poder comer? ¿Qué prejuicio puritano lo impide? ¿Uno religioso, similar al que prohíbe, según donde, comer cerdo? Al estilo de Calixto Bieito, cabría modernizar el viejo refrán: de burro i de sostenible, se n'ha de venir de mena. LA VANGUARDIA - 07/02/2007, pàg. 24
quim, 01/03/2007


Opinió de l'usuari: Hola soc Vicent de los muntanyes de Alacant : Jo no me menje un trossde burro ni aixina me muiga de fam....i en tot cas si mentje burro, sera castella. ¡¡mos a fotut¡¡
vicent, 08/08/2007


Opinió de l'usuari: Sin una utilidad para el asno catalán, desaparece. El caballo de Monte del País Vasco, los potros gallegos, y otras razas autóctonas se crían mucho gracias a la demanda de su carne. La iniciativa me parece realista. Y a sus detractores, que ofrezcan alternativas, o el garañón de Vic,primer libro genealógico de una raza autóctona espñola, creado por Vilarasa, en unos años, será sólo un recuerdo. Por cierto, Vicent, no existe el asno castellano. Sí el zamorano leonés, y el vasco de las Encartaciones, el mallorquí, el andaluz y el majorero, pero si quieres comerte un burro castellano, tendrás que inventártelo.
Turista, 17/08/2007


Opinió de l'usuari: Benvolguts, senzillament crec que és esperpèntic menjar carn de ruc... Pobre bèstia, una altre espècie més a la cassola per satisfer l'afany consumista, depredador, oportunista i esnob d'alguns que veuen l'oportunitat, de d'aprofitar-se d'una espècie més, i de fer uns calerons de més. El ruc a Catalunya tradicionalment ha estat el company de fatigues de les dones catalanes en els seus afers domèstics i mercantils. La meva àvia en tenia dos de molt mansos i dòcils, un era blanc i l'altre gris. Jo de petita anava a cavall d'aquests rucs amb la meva àvia, a rentar al torrent o a l'hort. A ningú d'aquella època, a l'Anoia dels anys seixanta, ni en nom de la tradició, se li hauria ocurregut menjar ruc. Ja que el Quim Monzó sembla que està en contra del simbolisme, per si no ho sab, la cultura és un sistema simbòlic i totes les societats i cultures tenenen classificacions alimentàries, i no és igual, en cada cultura, menjar un gos, que un burro, un llengot o una gamba, i no té res a veure amb el puritanisme. Afortunadament la cosa de menjar ruc no va amb mi, doncs sóc vegetariana dels des dels disset anys. Que us vagi de gust...
Ruca, 30/03/2008


Opinió de l'usuari: Segur que està boníssim! però crec que tots els exemplars que estiguin destinats a acabar en un plat haurien de provenir d'una granja que només els criin per aquest ús, així no s'afecta al pla de recuperació d'aquesta espècie.
Jayshon, 10/08/2008


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image