Condemnat a cinc mesos de presó un home que va abusar sexualment d'una euga d'una casa de pagès de Vilassar de Mar


Vilassar de Mar.- 

El delicte pel qual la magistrada María Calvo López, titular del jutjat penal número 2 de Mataró, ha condemnat José Maria Heredia Fernández es titula maltractaments als animals i està previst i penat en l'article 337 del Codi Penal, però si la víctima hagués estat una persona i no pas un quadrúpede equí, la condemna s'hauria referit a l'autor d'un delicte d'agressió sexual, ja que els informes, en aquest cas no forenses sinó veterinaris, deixen ben clar que l'autor va ocasionar a la víctima una distensió de l'anus per procurar-se plaer «de naturalesa sexual o sàdica». L'amo de l'euga va relatar al judici que es va trobar darrere de la gropa de l'animal una cadira que l'agressor havia utilitzat per tenir millor accés carnal a l'euga.

Els fets que la sentència considera provats van passar la matinada del dia 2 de març del 2007 quan Francisco Heredia va entrar en una masia del Torrent d'en Cuyàs, de Vilassar de Mar, amb la intenció «de causar dolor gratuït a l'euga». L'animal en qüestió s'anomena Ombra i en aquella època participava en concursos de resistència. L'assaltant de la quadra va lligar amb cordes les quatre potes de l'animal, cosa que li va produir talls a causa de la forta pressió, i també inflamació dels tendons. Quan va tenir l'euga ben immobilitzada amb les lligadures, l'agressor li va començar a ventar cops al cap que li van causar una ferida al pòmul esquerre, una contusió a la zona de l'ull i la parpella esquerra i un tall als llavis. I finalment, va «manipular el recte de l'animal provocant-li un prolapse amb inflació del glutis». La sentència remarca que l'Ombra va patir un xoc a causa de l'agressió i que li han quedat seqüeles que impedeixen que pugui anar a concursos com abans, ja que va coixa. El fiscal va demanar per a l'acusat una pena de deu mesos de presó, que la sentència finalment ha deixat en cinc.

DELIRI DE L'ACUSAT

A l'hora de dictar sentència, la magistrada ha tingut en compte el patiment que se li va ocasionar a l'Ombra i titlla d'inversemblant i d'un autèntic deliri la versió que va voler fer creure l'acusat quan al judici se li va concedir el dret a la darrera paraula: Heredia va especular que potser les lesions que tenia l'euga les podia haver causat un mascle de la seva espècie que volia aparellar-se. Heredia va explicar que sabia per una xicota seva que acostumava a anar molt als picadors de cavalls que si es vol aparellar una euga amb un semental i ell la rebutja s'ha d'apartar ràpidament el cavall per evitar que es lesionin. La sentència descarta totalment la possibilitat que s'hagués produït una baralla cruenta entre l'euga i un hipotètic cavall que volgués muntar-la. Primer perquè al tancat no hi havia cap altre animal i, segon, perquè és del tot impossible que un cavall hagués lligat amb cordes les potes de l'euga. La sentència tampoc fa cas dels comentaris de l'acusat, que assegurava que els amos de l'Ombra l'havien denunciat a ell perquè li tenien mania i fins i tot un cop van provar de cremar-lo viu. I també desatén l'intent de coartada d'Heredia, que assegura que aquell dia a la nit era voltant en bicicleta per Vilassar per passar els nervis. La magistrada de la casa dóna credibilitat als amos de la casa, que van tenir temps de veure'l i identificar-lo al costat de l'euga abans que fugís i deixés la cadira que li va servir d'eina per consumar el delicte a l'escena del crim.

UNA ESCENA DE LLEGENDA RURAL

L'escena de la cadira posada estratègicament darrere de la gropa de l'euga Ombra que el propietari va descriure que s'havia trobat és calcada a l'escena de la llegenda rural que els agrada explicar als veterinaris de pagès. Conten que la història li va passar de veres a un veterinari de poble quan es començava a introduir la tècnica de la inseminació artificial per a la reproducció de les vaques. L'acció passa per allà als anys seixanta en una casa de pagès, sempre d'un poble petit (Vallfogona sol ser una de les localitzacions preferides). El veterinari arriba a la casa, amb tot l'instrumental a punt per deixar prenyada la vaca en zel, que en altres temps haurien portat a muntar amb el toro. La majoria de versions de la llegenda situen l'escena entre el veterinari i la pagesa, perquè el pagès era al camp a aquella hora. La pagesa situa el veterinari darrere de la vaca i li acosta una cadira tot dient-li si hi arribarà. I després s'acomiada dient que va a fer altres feines perquè aquelles coses l'afecten molt. El cas de l'euga agredida sexualment a Vilassar demostra que no era tan desorbitada la llegenda del veterinari de pagès.

Font: El Punt

T.Soler / A. Genís, 

30-06-2008


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image