El Suprem condemna el difunt Rubianes


Barcelona.- 

El Tribunal Suprem no deuria conèixer la mort de Pepe Rubianes el mes de març del 2009. D'altra manera, no s'entén que continués la causa oberta sobre el recurs de l'alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote (PP), que acusava l'humorista de vulnerar el seu dret a l'honor. Segons recull l'agència EFE, en la sentència del Suprem, feta pública ahir, s'obliga l'humorista (ja difunt) a publicar durant dos dies la sentència al web on va fer les declaracions motiu de denúncia. De fet, el març del 2009, la Fundación para la Defensa de la Nación va retirar l'acusació contra Albert Om després de la mort de l'actor arran d'unes altres declaracions polèmiques fetes al programa El club, de TV3, per l'estrena de Lorca eran todos al Club Capitol de Barcelona.

La condemna del Tribunal Suprem no té cap objecte, reflexiona el president de la Comissió per la Dignitat i advocat, Pep Cruanyes, perquè no té subjecte a qui se li faci complir. Un difunt no pot publicar la sentència enlloc, evidentment. Aquesta condemna acaba un llarg litigi que arrenca d'un article que Pepe Rubianes va escriure a un portal català arran del difícil retorn dels papers de Salamanca. En aquesta redacció, Pepe Rubianes qualificava l'alcalde de Salamanca d'«idiota» i «desgraciat» per la seva posició respecte a la sortida dels papers de l'Arxiu de la Guerra Civil (avui Centre de la Memòria Històrica). I, a més, va afegir l'expressió: «Què cony ha de llegir!» Al mateix temps, Rubianes també va comentar que esperava que Julián Lanzarote «s'ofegui en la seva pròpia merda».

Lanzarote va sentir vulnerat el seu dret a l'honor i per això va denunciar-lo en primera instància al jutjat número 2 de Salamanca, que va desestimar la petició. L'Audiència Provincial, però, al juny del 2007, va reconèixer la vulneració del dret i va condemnar l'humorista a publicar la sentència durant dos dies al portal en què va aparèixer l'article, segons recull EFE. El Tribunal Suprem coincideix en la valoració de l'Audiència Provincial de Salamanca, ja que considera que les manifestacions de Rubianes «redunden en el descrèdit de la persona afectada, que per la seva projecció pública i política té transcendència social, comportant en si mateixes una desqualificació inadmissible de reputació».

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Xavier 0'Callaghan, també explica que Rubianes «no és una persona dedicada al món de la política, sinó un tercer aliè a aquest àmbit, no resultant d'aplicació en conseqüència la doctrina relativa al que s'ha denominat contesa política». En la sentència, el Suprem afegeix que «es pot discrepar, censurar i criticar amb tota la força que s'estimi necessària, però no insultar».

Ahir, Pep Cruanyes lamentava que la justícia no hagués tingut en compte la mort de Rubianes i que no arxivés la causa automàticament. Cruanyes va recordar que Rubianes sempre va estar al seu costat per reclamar uns papers que encara han d'acabar de tornar. Per Cruanyes, Rubianes expressava la seva «indignació» amb el seu caràcter personal per les campanyes absurdes de l'alcalde perquè no es tornessin els papers.

La creuada judicial de Lanzarote no acaba aquí. Recentment, la comunitat autònoma de Castella i Lleó va intentar declarar l'edifici de l'Arxiu de Salamanca com a bé d'interès cultural, amb la intenció de retenir una altra vegada la documentació confiscada a particulars, associacions i institucions catalanes per les tropes franquistes arran de la Guerra Civil. El ministeri va denegar l'obertura del procediment. Recentment, però, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat la raó a la comunitat autònoma i no permet que s'aturi el procés de catalogació de l'edifici, en el qual també s'inclou mobiliari i documentació. A hores d'ara, el Ministeri de Cultura estima presentar un recurs de cassació. Tot i així, aclareix Cruanyes, aquesta hipotètica declaració de bé d'interès cultural «no podria aturar mai el retorn», ja que és prèvia la llei que exigeix el retorn dels papers confiscats als seus propietaris.

El mes de maig passat, es va fer un homenatge a la sala 1 del Club Capitol, on l'actor va actuar durant anys amb Rubianes solamente i finalment amb La sonrisa etíope. El Grup Balañà –propietaris del Capitol de la Rambla– van rebateja la sala amb el nom de Pepe Rubianes. També aquell dia va transcendir l'interès de la productora Mediapro de fer una pel·lícula sobre aquest actor i director tan estimat i llibertari galaicocatalà.

Font: El Punt

J. Bordes, 

03-06-2010


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image