Feia 5 anys que era ben sord d'una orella i ha recuperat l'oïda veient el Papa per TV


Palamós.- 

És amb totes les reserves que contem avui un cas insòlit succeït a Palamós, que per la seva particularitat es podria pensar en un miracle. Dilluns, a la tarda, quan el Papa Joan Pau II beneïa el grup de malalts que es trobaven a la Devesa d'Alba de Tormes, un súbdit letó de Palamós, sord de l'oïda dreta des de fa cinc anys, experimenta un brunziment sobtat a l'orella i tornà a percebre amb gran claredat els sorolls de casa seva.

Mano Guglielmonis, de 60 anys, casat, natural de Letònia, de professió rendista, que enporta 28 vivint a Espanya i es pot dir que tots ells a Palamós, es conegudíssim a la vila.No és estrany que quan se'l saluda es desvetlli la conversació encara que sigui per coses banals o per parlar dels temps.Ahir el vaig trobar a l'edifici de Correus i la el vaig veure diferent a les altres vegades; mes content, mes enraonador.En manifestar li jo que volia tornar cap a casa por posar la tele i veure el reportatge del Sant Pare al Palau Reial, em va agafar pel braç tot dient-me: "M'ha passat un esdeveniment que no sé com catalogar-lo; deixa que te l'expliqui". I és amb la natural admiració que vaig assabentar-me del sorprenent cas. Deixo les mateixes paraules de Mario: "A les tardes mai no miro la televisió; si el temps és bo, estic prenent el sol a la terrassa.Ahir, com de costum, hi estava assegut quan instintivament vaig entrar i vaig encendre el televisor: jo que dic a la meva esposa: Mira, hi ha el Papa de Roma, asseguem-nos a veure'l.

En el moment en què ell baixava de l'altar i, fent cas omís del protocol, es barrejava amb els malalts i disminuïts físics que hi havia al peu de la Devesa d'Alba de Tornes, als quals donava consol, jo vaig dir-me: "Tant de bo pogués trobar-m'hi jo per demanar-li remei al meu mal". lnstantániament vaig notar a l'orella dreta com un xiulet estrany a dins, quelcom que semblava explotar i el soroll que tornava a sentir com abans, més clar encara".

SORD TOTAL DES DE FEIA CINC ANYS

Fa sis anys Guglielmonis va començar a tenir molestes a l'orella dreta i un any després la sordesa era quasi total.Va començar a posar-se en mans de metges otólegs: "Els doctors Gorgot, pare i fill, em donaven moltes medecines, no sabien de què provenia la meva sordesa; em deien que podien ser lesions dels bombardeigs durant la darrera guerra mundial, o per manca d'irrigació sanguínia al cap per culpa del reuma cervical que pateixo, o bé perquè la membrana se m'havia endurit".

Canvià de metges perquè no hi trobava remei. Passà el temps i un dia anà a la consulta del doctor Berini, a Sant Antoni de Calonge. "Aquest doctor -ens diu Mario- havia curat la meva esposa d'una sinusitis quan a Itàlia no se li havia pogut solucionar; li vaig explicar el meu cas de sordesa en una orella.Es van fer noves radiografies, més medicaments forts i finalment el mateix Berini em va confessar desencoratjat que no tenia cap esperança".

ALLIBERAT PEL GENERAL PATTON

Aquest letó ha tingut una vida molt agitada, segons que m'explicà quan ahir vaig anar a casa seva a fer-li unes fotos i perquè em contés la recuperació miraculosa de l'oïda. Ell és catòlic, però no practicant. De jove havia estat trapezista a Letònia i a Rússia i amb un altre company eren els "Diables volants" i s'ho va deixar córrer quan el seu col·lega va caure i es va trencar la columna vertebral. Durant la guerra era operador cinematogràfic de documentals amb l'exercit italià.Caigué presoner dels alemanys a Albània lluitant al costal dels partisans albanesos des del 8 de setembre del 1943 fins al desembre del mateix any. El calvari li durà dos anys als camps de concentració de Düsseldorf, i a les mines de sal de Roneberg.Quan el conduïen a França dalt d'un tren militar es poguéescapar amb altres presoners, però el tornaren a caçar i li trencaren els dos braços , i el portaren després al camp de Buchenwald fins que fou alliberat pels americans del general Patton. 1 en Mano em diu: "Més tard vaig trobar la tranquil·litat i el 1953 em casava a Boston amb Daria, que és americana".

Avui han transcorregut ja algunes hores des de que li ha succeït aquest cas esperançador del retrobament de l'oïda dreta, per la vinguda del Sant Pare a Espanya, i em manifesta: "Espero que no torni a tancar-se; ara continuo sentint perfectament i fins i tot em noto estrany amb tanta potència com mentren els sorolls. Quan penso en tants medicaments que he pres en aquests cinc anys! ......"

Font: El Punt

04-11-1982


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image