Perejaume ha enviat 1.700 invitacions d'una acció artística que, presumptament, farà alhora a 1.700 domicilis diferents


Barcelona.- 

Si vostè és un dels 1.700 artistes, galeristes o representants d'institucions que ha rebut una invitació de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), guardi la targeta perquè és una obra d'art. Si no vol fer el ridícul, no s"acosti avui a dos quarts de vuit del vespre al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), on presumptament l'ha convocat Perejaume per presentar una presumpta exposició. En realitat, si és que ja no s'hi ha fixat, en la invitació el convoca directament a casa seva o a la institució que presideix. Si no vol fer el ridícul, segon consell: no digui a ningú que avui, a dos quarts de vuit del vespre, Perejaume vindrà a visitar-lo per a exhibir-li la seva nova performance. En la targeta, Perejaume ha imprès l'adreça particular de les 1.700 persones convocades. l'artista, avui a dos quarts de vuit del vespre, no anirà a cap casa: s"amagarà tranquil·lament a la seva. I, per a més inri, no farà cap exposició enlloc: ni a casa seva, ni a casa d'ell, ni al Macba.

Tot plegat, encara que ho sembli, no és una broma. És una acció artística. La targeta en si és l'exposició o l'obra d'art. I això que sembla tan «obvi» per a Perejaume, no ho ha estat gens per a algunes de les persones que han rebut les invitacions. El Macba, productor d'aquesta insòlita iniciativa, ha rebut els últims dies un munt de trucades de gent d'allò més desconcertada i, fins i tot, enfadada. Sobretot, ha provocat maldecaps a responsables de protocol d'institucions públiques -un consolat inclòs-: «Escolti, això deu ser un error, oi? El meu cap no té pas en l'agenda que avui el vindrà a veure en Perejaume.» Aquesta seria una trucada suau, d'altres -«Però com us hi heu atrevit?!»- han deixat eixordat algun telefonista del Macba.
Però més enllà d'anècdotes -i en espera de quanta gent despistada anirà avui al Macba-, darrere d'aquesta acció artística totalment improvisada i imprevista en el programa del museu s'hi amaguen algunes de les principals conviccions creatives de Perejaume. Precisament, la història va d'amagar-se, títol exacte d'aquesta acció. Però no del tot. «Em volia amagar de debò, però...», ahir Perejaume va esmorzar amb els periodistes per explicar-los d'on va sorgir tot plegat. La idea neix d'una obsessió de l'artista: «La propensió exagerada a divulgar-ho i publicitar-ho tot, la mania de voler fer-ho tot visible per a tothom.» Un excés de difusió que aniquila -o fa massa explícit- el misteri de la creació. Segons Perejaume, excés de divulgació equival a «afebliment». La incomprensió i la dificultat són, a parer seu, claus intrínseques del fet artístic. «És clar que l'artista s'ha de comunicar, però també ha de saber generar un corpus d'obra que es resisteixi a l'esforç de divulgació», argumenta.

Per suplir aquest afany excessiu de la classe artística per publicitar-se, Perejaume proposa dos models: la tradició culta, que abraça des de la mística jueva, cristiana..., fins a l'art de mitjan segle XX, i la tradició agrària, pagesa, en la qual tot procés neix d'una llavor que s"oculta. Fins i tot, remet a una tradició més popular i infantil: «Tots hem participat de petits en jocs d'amagar-se.» La sentència de Perejaume és clara: no es pot simplificar cap realitat complexa. I l'art, per ser art, ha de ser realitat. Però, i una realitat que canvia tant com l'actual pot germinar una cosa que amaguem? Es perd per sempre? Perejaume no amaga -tot va d'amagar- els seus dubtes. Com a exemple modèlic de la seva manera de pensar i crear, assenyala el poeta acabat de desaparèixer Miquel Bauçà. «Ell va defugir radicalment el món mediàtic. Em pregunto què passarà amb la seva obra.» Algú l'amagarà?

Font: El Punt, edició Barcelona

Maria Palau, 

22-02-2005


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image