En una sentència, un jutge diu «xoriço» i «penjat» a l'acusat i no entén perquè el sancionen


Girona.- 

El jutge que el maig de 1999 exercia al jutjat d'instrucció número 9 de Màlaga es va excedir en l'ús del llenguatge col·loquial a l'hora de redactar una sentència i va utilitzar unes expressions que han estat considerades de falta de respecte als ciutadans i desconsideració cap al ministeri fiscal, primer pel Consell General del Poder Judicial, que el va sancionar per aquests motius, i després pel Tribunal Suprem a qui el jutge va recórrer perquè no entenia perquè l'havien sancionat.

El jutge acabava la seva estada en aquell jutjat i es va voler acomiadar amb una sentència d'aquelles que passen a la història, però amb més pena que glòria. Havia de condemnar un acusat que va intentar robar cupons a una venedora de cupons de l'ONCE i en l'apartat dels fonaments de dret no s"està d'explicar-ho: «Al cap i a la fi és veritat que l'acusat està molt acabat, l'home, i a mi em fa pena. I tot plegat, vaja, dic jo, és l'última sentència que poso com a jutge instructor i gairebé li tinc afecte, que són molts anys repartint hòsties al pobre home i a sobre me"n vaig de Màlaga i el deixo a la presó (suposo que tal com estava quan jo vaig arribar a aquí). Així és que vinga, que no se"n parli més, la pena mínima i la quota mínima, i això perquè no el puc absoldre, perquè no m'ho deixa fer el jutge que porto a dins i perquè el fiscal (que és molt bona persona, però és fiscal) s"emprenyaria i amb raó.»

Amb aquests arguments el jutge va imposar un mes de multa a l'acusat d'una falta per temptativa de robatori. I a l'hora de calcular la quantia de la multa, el jutge també ho va fer a la seva manera: «Si l'home no té ni un duro, doncs què li posarem, la mínima, dues-centes pessetes per dia, com el de l'anunci del giliflautas aquell de la il·lusió (home, quina casualitat, aquest abominable anunci és de l'ONCE, em sembla).»

Les més íntimes reflexions del jutge a l'hora de deliberar el cas també surten reflectides en la sentència com uns pensaments en veu alta: «El més lògic sembla que seria posar-li el grau màxim, perquè, vaja, intentar pispar-li els cupons a una cega, ja és l'últim, encara que sigui una cega amb un parell de...., com en aquest cas; encara que és ben cert que gairebé tots els venedors de cupons els tenen molt ben posats i és difícil dársela con queso.» I continua la reflexió: «Però bé, des de qualsevol punt de vista fa lleig això d'anar prenent els cupons als cecs i és abusar d'ells i aquestes coses, i s'hauria de donar canya a l'acusat. Però després resulta que l'home et surt amb allò de la droga i la síndrome i el mono i que estava molt penjat i, vaja, si al cap i a la fi no va arribar ni a prendre"ls.»

I el jutge, que a causa del seu càrrec està obligat, segons el Tribunal Suprem, a un escrupulós respecte a les diferents posicions dialèctiques que les parts assumeixen en un procés, toca el voraviu amb aquesta frase lapidària que també recull la sentència: «I dic jo, i diran alguns, tant és que els hagi pres o no, però bé, el cas és que la llei, que per això és la llei, posa menys pena als xoriços si els enxampen i s"empassen el marrón.»

El que va escriure en aquesta sentència, va fer que el jutge fos mereixedor d'una sanció de 150.000 pessetes per una falta greu que li va imposar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per una falta de respecte als ciutadans, i d'una advertència per una falta lleu per desconsideració al ministeri fiscal.El jutge va presentar un recurs contenciós admnistratiu contra aquella resolució del ple del CGPJ, argumentant que, a la seva manera d'entendre, les expressions que va emprar en aquella sentència no constituïen cap desconsideració.

El Tribunal Suprem va desestimar el seu recurs sostenint que en aquella sentència es van fer «al·lusions personals, i a la vegada impertinents, en la cosa jurídica i despectives en l'àmbit personal».

Font: El Punt

Fidel Balés, 

04-04-2005


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image