Hendrix va dir ser gai per evitar el Vietnam
Nova York.-
No va ser l'oposició a la guerra el que va portar Jimi Hendrix a eludir el reclutament per anar al Vietnam. Al contrari: a inicis dels 60, el músic de Seattle era un declarat anticomunista a qui no molestava la presència d'EUA al país asiàtic. Va ser la seva ambició per convertir-se en un dels millors guitarristes de tots els temps el que el va induir a mentir sobre la seva ten- dència sexual per evitar la guerra.Durant les entrevistes amb el psiquiatre a la base de Fort Campbell, el 1962, Hendrix va dir que era homosexual i addicte a la masturbació, a més d'estar enamorat d'un company. Les dades del seu historial mèdic militar apareixen en una nova biografia firmada per Charles Cross i titulada com una peça inèdita del guitarrista: Room full of mirrors. En aquesta obra, l'autor desmenteix la versió del mateix Hendrix, que sempre va assegurar que se n'havia escapat perquè se li va trencar un turmell durant un salt en paracaigudes. Així que, en lloc de quedar-se a l'exèrcit (on s'havia allistat per evitar la presó després de repetits arrestos per robatoris de cotxes), es va fer passar per gai per perseguir un somni que va culminar amb la seva llegendària actuació a Woodstock el 1969, un any abans de morir per sobredosi de barbitúrics.
El llibre, la segona biografia de Cross després de la Kurt Cobain del 2001, és el resultat de quatre anys de feina basada en les cartes i diaris de Hendrix, facilitats per un col.leccionista. L'autor se centra en la complexa vida personal del geni de la guitarra més que no pas en la seva música. "No es tracta del que sé sobre les seves cares B, sinó del que sé sobre el seu estat emocional", explica Cross, que ha muntat un retrat similar al de Cobain: tots dos van créixer en famílies pobres a l'estat de Washington, van somiar convertir-se en estrelles del rock, es van veure desbordats per la fama i van caure en les drogues.
Cross descriu la difícil infància de Hendrix, amb pares alcohòlics i sense feina. Explica que el seu pare li va regalar una guitarra elèctrica que va haver de modificar per tocar amb la mà esquerra. Parla d'un suposat idil.li amb Brigitte Bardot, del viatge a Londres el 1966 que el va propulsar a la fama, dels problemes racials al seu país i de la negativa del Teatre Apollo de Harlem, que no el va deixar tocar tement que el xou atragués massa blancs.
35 anys després de la seva mort, el guitarrista ha venut més de 50 milions de discos i el seu llegat és un dels més valuosos i protegits. De fet, els seus hereus es neguen que André 3000 utilitzi la música de Hendrix en la pel.lícula sobre la seva vida que vol posar en marxa.
Noelia Sastre,
02-08-2005
