Un professor universitari, expulsat a l'Iran per tenir veu de dona

Teheran.- 

Qasem Exirifard, un reputat professor iranià doctor en física, va iniciar el dia 5 de març una protesta silenciosa davant l’edifici de la Universitat Toosi de Teheran per expressar el seu rebuig a uns fets que considera inacceptables i que atempten contra la seva integritat com a ciutadà. Cada dia durant sis hores es persona al mateix lloc, i no pensa abandonar fins que els seus drets siguin restituïts, fins que la injustícia a la qual l’ha sotmès el sistema universitari del seu país sigui reparada. I és que Qasem Exirifard ha sigut acomiadat del seu lloc de treball per tenir veu de dona.

Però ni tan sols aquest veredicte li va ser comunicat quan el comitè d’avaluació que el va examinar li va dir que no era apte per continuar amb les classes. El Qasem va preguntar quin era el motiu al rector de la universitat i l’única resposta que va rebre és que els membres del comitè són gent important, amb poder, connectats amb el líder suprem de la República Islàmica. Amb això ja n’hi hauria hagut d’haver prou. Però lluny de mantenir la boca tancada, el Qasem va començar en aquell moment, el setembre del 2014, una lluita personal per destapar un sistema discriminatori que té més en compte les creences polítiques i religioses que la qualificació professional.

“No em penso rendir”

“No em penso rendir. Venir a la universitat que m’ha fet fora cada dia és l’única manera de protestar que tinc”, explica el Qasem a l’ARA. Quan un professor universitari ha de renovar el seu contracte o vol accedir a una plaça fixa a l’Iran, tres comitès s’encarreguen de certificar la seva idoneïtat. Només un d’aquests comitès té caràcter científic; els altres dos examinen de manera exhaustiva la personalitat i la ideologia política del candidat. Si no encaixa amb el sistema, és automàticament desqualificat.

Durant les entrevistes, el Qasem no va fingir. El tribunal li va preguntar si parlava sobre l’islam a classe. Ell va dir que no. Va esgrimir que el govern li paga un sou per ensenyar física, no religió. En una ocasió anterior, el 2014, en un altre intent per regular la seva situació laboral, el comitè el va avaluar per a un lloc de treball a la Universitat de Xiraz. En aquella entrevista, el tribunal li va preguntar si durant els eclipsis fa les seves oracions de manera especial, tal com obliga l’islam quan es produeixen aquest fenòmens astronòmics. El professor, impertèrrit, va tirar un bolígraf a terra i va dir si ara caldria també resar de manera especial, ja que tant l’eclipsi com el contacte del bolígraf amb el terra estan motivats per la mateixa causa científica: la gravetat. El comitè el va desqualificar immediatament.

En aquesta ocasió, la Universitat de Teheran no ha volgut reconèixer les causes del seu acomiadament i ha apuntat al seu “to agut de veu” com a raó suficient per apartar-lo de les aules. “Si un dia els seus alumnes s’enriuen a classe de la seva veu, què farà?”, li va preguntar un dels membres “importants” del tribunal. El Qasem li va respondre: “Agrairé els comentaris dels alumnes i seguiré amb la lliçó”.

Quan dies més tard va rebre el veredicte de la universitat, va iniciar un procés de denúncia burocràtic amb l’enviament d’una carta al president del govern persa, Hassan Rouhani, en què li exigia que forcés el sistema universitari a revisar el seu cas i que es fes justícia. “Demano transparència en la contractació, la promoció i la renovació dels contractes dels professors universitaris. I demano al ministre de Ciència, Investigació i Tecnologia, Mahmoud Vaezi, que compleixi la seva promesa i aconsegueixi que em retornin el meu lloc de treball”, explica el Qasem a l’ARA, sense signes de derrota.

Fiscalització de la vida privada

Però res ha servit per moure un mil·límetre la decisió del sistema. Un sistema que espia a través dels seus funcionaris la vida privada dels candidats universitaris, preguntant als veïns si la seva dona porta el xador o si resa prou. El Qasem no sap quant de temps més haurà de quedar-se a les portes de la universitat. Confia poder tornar aviat a les aules, on tots els seus alumnes fa un any que l’esperen.

Font: Ara.cat

Zahida Membrado, 

14-03-2016