El dilluns 26 de gener del 2004, en plena precampanya per les eleccions generals del 14 de març, el diari ABC obria la seva portada amb un impactant titular: "Carod-Rovira ultima un pacto con ETA para que no perpetre atentados en Cataluña". En un informació signada amb el pseudònim "Jesús Molina", l'ABC assegurava, sense identificar les fonts, que el conseller en cap del govern tripartit de Catalunya s'havia reunit "en un lugar de Francia" amb membres de la direcció política d'ETA, entre ells Mikel Antza, i els havia plantejat que s'abstinguessin d'atemptar a Catalunya a canvi de que ERC fes una declaració a favor del dret a l'autodeterminació per tots els pobles de l'Estat.

La filtració al diari madrileny de les investigacions portades a terme pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI) va provocar una notable crisi tant dins el tripartit com entre el PSC i el PSOE. El mateix dia, Carod-Rovira demanava disculpes als seus socis de govern per haver-se entrevistat secretament amb ETA el primer cap de setmana de gener, quan ja era conseller en cap, però afegia que havia acceptat anar a la trobada com a líder d'ERC davant la possibilitat d'afavorir una treva en els atemptats, unes explicacions que no li van evitar ser acusat d'ingenu i de deslleial amb els seus companys de govern i de facilitar un triomf del PP a les properes eleccions generals. Per la seva part, Maragall va desestimar la dimissió presentada per Carod-Rovira però li va retirar les seves competències en matèria d'assumptes exteriors. La mesura no va ser considerada suficient pel secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, qui el mateix dia al vespre va instar Maragall a acceptar la dimissió del polític republicà. Finalment, a l'endemà, es va trobar una solució pactada que va permetre salvar el tripartit d'esquerres i les relacions entre el PSC i el PSOE. El president Pasqual Maragall va anunciar que acceptava la dimissió del conseller en cap i que Carod-Rovira continuaria com a membre del govern sense cartera, mentre que poc després, el líder republicà va fer pública la seva decisió d'abandonar l'executiu català i de presentar-se com a cap de llista d'ERC a les eleccions generals.

Mentrestant i com era previsible, el PP i la Brunete mediàtica van aprofitar l'afer per portar a terme una dura campanya contra els socialistes acusant-los de tenir a Catalunya uns socis de govern que no dubten en parlar amb ETA.